honor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈnor/
	balear /oˈnoɾ/, /uˈnor/
Occidental:	/oˈnoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»), segle XIV.

Nom

honor m. o f. ‎(plural honors)

1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.

   Treballar al servei del govern serà un honor per a mi.

2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la seva autoestima.

   Faré el que em diu l'honor.

3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Compostos i expressions

• Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
• Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats

• honorable, honorífic, honorari, honorar

Sinònims

• benmereixença, respecte, consideració, distinció

Antònims

• deshonor, deshonra

Traduccions

Qualitat moral

• Anglès: honor ^(en)
• Basc: ohore ^(eu)
• Castellà: honor ^(es)
• Danès: ære ^(da)
• Francès: honneur ^(fr)

• Friülà: onôr ^(fur) m.
• Italià: onore ^(it)
• Macedoni: чест ^(mk) f.
• Polonès: cześć ^(pl) f.
• Rus: честь ^(ru) f. ‎(txest)

Golf: dret de ser el primer a jugar

• Anglès: honor ^(en)
• Castellà: honor ^(es)

• Francès: honneur ^(fr)

Verb

honor

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nor (2)
• Anagrama: honro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• honor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /ˈɒnə/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

1. honor

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈnoɾ/
• Rimes: -oɾ

Nom

honor m. ‎(plural honores)

1. honor