-ar

Potser volíeu: ar, Ar., AR, Ar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar/
• Etimologia: Del llatí -are.

Sufix

-ar m. ‎(nominal)

1. Conjunt de, terreny plantat de.

   olivera → oliverar

Derivats

Mots en català amb sufix -ar

Sufix

-ar ‎(verbal)

1. Desinència dels infinitius dels verbs de la primera conjugació.

   arrel → arrelar

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Ibèric

Sufix

-ar • ‎()

1. Aplicat a un nom de persona, indicació de propietat.

   biuŕtaŕar - propietat de biuŕtaŕ

Relacionats

• -en ‎()

Vegeu també

• Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.