conjugació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɲ.ʒu.ɣə.siˈo/ⓘ
	balear /koɲ.ʒu.ɣə.siˈo/, /kuɲ.ʒu.ɣə.siˈo/
Occidental:	/koɲ.d͡ʒu.ɣa.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí conjugātiōne(m), acusatiu de conjugātiō, equivalent a conjugar i -ció, segle XVII.

Nom

conjugació f. ‎(plural conjugacions)

1. Conjunt de formes flexives d’un verb que expressen les seves propietats gramaticals.
2. Classe morfològica dels verbs que segueixen un paradigma amb patrons flexius comuns.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: conjugation ^(en)
• Castellà: conjugación ^(es) f.
• Francès: conjugaison ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ju·ga·ci·ó (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB