sustentar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sus.tənˈta/
Occidental:  nord-occidental /sus.tenˈta/, valencià /sus.tenˈtaɾ/

Verb[modifica]

sustentar trans.

  1. Fer que alguna cosa no caigui.
    «la pedra angular que sustenta l'edifici ...» ([1])
  2. Existir arguments que donen suport a una idea.
    «Quan un mal record només se sustenta sobre el rumor, en el qual ja no se sap el que hi ha de veritat o d'error, el que en resulta, amb el temps, és l'ànim continuat de revenja, tot i que no es materialitzi.» ([2])
  3. Mantenir les forces vitals.
    «... i a Bràfim, prop de Valls, la gent se sustentava amb malves i altres herbes, perquè també el pa era inabastable...» ([3])

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sus·ten·tar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Joan Guiteras Vilanova, Entre el Silenci i la Paraula. Espiritualitat i litúrgia, 2004
  2. Xavier Garcia, 'Memòria i confessió, 1992
  3. Maties Ramisa, Els catalans i el domini napoleònic, 1995