imperatiu

Català

Nom

Accepcions

im·pe·ra·tiu m. (pl.: imperatius)

1. gramàtica, un dels quatre temps del verb que serveix per a manar

Derivats

• imperativament

Traduccions

    imperatiu [1] (un temps del verb)

Anglès: imperative (en) Castellà: imperativo (es) Francès: impératif (fr)

Italià: imperativo (it) Llatí: imperativus (la)

Adjectiu

Accepcions

im·pe·ra·tiu m.

	singular	plural
masculí	imperatiu	imperatius
femení	imperativa	imperatives

1. que impera o mana

Traduccions

    imperatiu [1] (que impera)

Anglès: imperative (en) Castellà: imperativo (es) Francès: impératif (fr), impérieux (fr)

Italià: imperativo (it) Llatí: imperans (la), imperativus (la), imperitans (la), imperitabundus (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre imperatiu
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre imperatiu