emplaçar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.pɫəˈsa/
Occidental:  nord-occidental /em.pɫaˈsa/
valencià /em.pɫaˈsaɾ/, /em.pɫaˈsa/

Verb[modifica]

emplaçar trans.

  1. Citar algú en lloc i data concrets.
    «Els va emplaçar a parlar novament per acabar de fixar termes, condicions i garanties per a tots dos el mateix dia de la signatura dels documents.» (Jaume Parareda Franch, El viatge de Lia, Caligrama, 2020)
  2. Tenir assignat un espai determinat.
    «Aquests podcasts s'emplaçaran a la sala de premsa virtual amb un enllaç propi.» (Jordi Xifra Triadú, Tècniques de les Relacions Públiques, Editorial UOC, 2007, pàgina 158)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]