carbonatar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kər.bu.nəˈta/
balear /kəɾ.bo.nəˈta/, /kər.bu.nəˈta/
Occidental:  nord-occidental /kar.βo.naˈta/
valencià /kaɾ.bo.naˈtaɾ/, /kaɾ.βo.naˈta/

Verb[modifica]

carbonatar trans.

  1. Incorporar-se a una substància el diòxid de carboni present en l'aire a una substància, mitjançant la presència d'aigua.
    «Un altre cas per comentar podria ser el dels grans complexos medievals que, de sempre, han mostrat comportaments estranys. La causa s'ha trobat en uns fonaments amb els carreus mal organitzats, embolcallats d'un morter fet amb una calç aèria d'una qualitat deplorable i que, en romandre colgats des de la seva primera època, no havien arribat a carbonatar-se mai.» (Fructuós Maña Reixach, El gros de l'obra. Uns apunts de construcció, 2004)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: carbonato, carbonata, carbonatem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]