carbonate

Català

Verb

carbonate

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carbonatar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carbonatar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carbonatar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carbonatar

Variants

• [1] carbonato, carbonati, carbonat
• [2] carbonati
• [3] carbonati
• [4] carbonati

Miscel·lània

• Síl·labes: car·bo·na·te (4)