Vés al contingut

xarbotar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ʃər.buˈta/
balear /ʃəɾ.boˈta/, /ʃər.buˈta/
Occidental:  nord-occidental /t͡ʃar.βoˈta/
valencià /t͡ʃaɾ.boˈtaɾ/, /t͡ʃaɾ.βoˈta/

Verb

[modifica]

xarbotar intr.

  1. La superfície d'un líquid sacsejat, batre les parets, potser vessant-ne una part.
    «Un cos estrany, horriblement mutilat, m'ha caigut a sobre xarbotant sang. No és possible reconèixer-lo. Allà ha quedat solament el seu cos...» (Francesc Grau Viader, Dues línies terriblement paral·leles (pàg. 109), 1978.)

Derivats

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: xarboto, xarbota, xarbotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]