brotxara

Potser volíeu: brotxarà

Català

Verb

brotxara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotxar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotxar

Variants

• [1] brotxés, brotxàs
• [2] brotxés, brotxàs

Miscel·lània

• Anagrames: borratxa, xarbotar