vetllatori

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəʎ.ʎəˈtɔ.ɾi/, balear /vəɫ.ɫəˈtɔ.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /beʎ.ʎaˈtɔ.ɾi/
	valencià /veɫ.ɫaˈtɔ.ɾi/, /beɫ.ɫaˈtɔ.ɾi/

• Rimes: -ɔɾi
• Etimologia: De vetllar i el sufix -tori, segle XIX.

Nom

vetllatori m. ‎(plural vetllatoris)

1. Acte social que consisteix a passar la nit un grup de persones vetllant un difunt.

   «Tota aquesta mudada es de quant se casá; amb aquesta mudada ha anat á tots es combregás, vetlatoris, rosaris, entèrros, funerals, casaments, batetjos, misses noves, processons y verbals.» (Gabriel Maura i Montaner, Aygo-forts, Llibreria de J. Tous, Palma de Mallorca, 1892)

Variants

• vetlatori, velatori

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wake ^(en)
• Basc: gaubeila ^(eu), beila ^(eu), beilaldi ^(eu)
• Castellà: velatorio ^(es) m., velorio ^(es) m.
• Francès: veillée mortuaire ^(fr) f.
• Portuguès: velatório ^(pt) m.
• Xinès: 守灵 ^(zh) ‎(shǒulíng)

Miscel·lània

• Síl·labes: vet·lla·to·ri (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB