vesí

Potser volíeu: vesi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈzi/, balear /vəˈzi/
Occidental:	nord-occidental /beˈzi/
	valencià /veˈzi/, /beˈzi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí vēcīnus, vegeu veí, segle XIII.

Adjectiu

vesí m. ‎(femení vesina, plural masculí vesins, plural femení vesines)

1. (pallarès, ribagorçà, menorquí, eivissenc) Forma alternativa de veí.

Nom

vesí m. ‎(plural vesins, femení vesina)

1. (pallarès, ribagorçà, menorquí, eivissenc) Forma alternativa de veí.

Verb

vesí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de vesar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·sí (2)
• Anagrames: veis, vies, viés, vise

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Català antic

• Pronúncia: /veˈd͡zi/
• Etimologia: Del llatí tardà vēcīnus, del clàssic vīcīnus, de vīcus ‎(«barriada»).

Nom

vesí m. ‎(plural *vesins, femení *vesina)

1. forma alternativa de vehí ‎(«veí»)

   «De gran ira que havia, li scletà lo cor, e morí en presència de·l· seu vesí, qui era hom molt savi e qui molt amava e temia Déu.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1288-1289)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA