veranege

Català

Verb

veranege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de veranejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb veranejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb veranejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb veranejar

Variants

• [1] veranejo, veraneig
• [2] veranegi
• [3] veranegi
• [4] veranegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ra·ne·ge (4)