veranejar
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /bə.ɾə.nəˈʒa/ balear /və.ɾə.nəˈd͡ʒa/, /və.ɾə.nəˈʒa/ Occidental: nord-occidental /be.ɾa.neˈʒa/ valencià /ve.ɾa.neˈd͡ʒaɾ/, /be.ɾa.neˈd͡ʒa/ Informal: central /brə.nəˈʒa/
Verb[modifica]
veranejar intr.
- (castellanisme) estiuejar
- «Ja veurás; tenia ganas de sortir á veranejar y d'anar á pendre las ayguas, alló qu'es fá. Per mi, quan tinguis gust, li vaig dir, si aixis ho desitjas ja pots marxar, t'acompanyaré al carril y quan estigas á puesto, allá hont t'agradi mes, m'escrius; y encara no feyan vinticuatre horas que havia marxat, agafo'ls trastets per seguirla y veure si m'era infiel.» (Joseph Campderrós, Moneda corrent: juguet comich en un acte, Impremta de Simon Alsina y Clos, Barcelona, 1893)
- «Un cop passada la postguerra era molt ben vist “veranejar”. Moltes famílies de Barcelona venien a El Masnou i sobretot a Ocata, a passar l’estiu. Alguns tenien una casa, una torre, i d’altres llogaven un apartament.» (Roser Garcia, Anar de “veraneig”, Pàgines Viscudes, abr. 2013)
- «El rei Alfons XII li dóna el títol de Marquès de Comillas, per les seves aportacions a la guerra de Cuba. El rei, inclús ve a veranejar a la villa, invitat pel Marquès, fet que comporta la afluència de nobles i rics s'assentin en la comarca.» (Gerard, Nord d'Espanya (IV): Comillas, km369: Viatges, rutes i llocs a descobrir pel món, Sant Cugat del Vallès, abr. 2008)
- «Des d'aquest estiu m'agrada bastant un nen, anem enviant-nos missatges però els km de distància ens afecten bastant, només be a la meva ciutat per veranejar o per festes, ja que hi te els seus tiets i cosins, d'aquesta manera ens podem anar veient.» (Anònim, "des d'aquest estiu que m'agrada molt un noi, però no ens podem veure massa sovint per culpa de la distància", El Consultori d'Adolescents.cat, La Cerdanya, nov. 2016)
Conjugació[modifica]
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ...veranejat |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ...veranejar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ...veranejat |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ...veranejat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ...veranejat |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ...veranejat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ...veranejar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ...veranejat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ...veranejat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ...veranejat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: veranejo, veraneja, veranegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/
Relacionats[modifica]
- veraneig (castellanisme)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ve·ra·ne·jar (4)