vacuna

Potser volíeu: vacunà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈku.nə/, balear /vəˈku.nə/
Occidental:	nord-occidental /baˈku.na/
	valencià /vaˈku.na/, /baˈku.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del castellà vacuna, segle XIX, de la locució viruela vacuna ‎(«verola bovina»), varietat de verola de la qual el metge Edward Jenner (1749-1823) va fer la primera substància immunitzant.

Nom

vacuna f. ‎(plural vacunes)

1. (castellanisme) vaccí

Traduccions

 vaccí — vegeu vaccí

Verb

vacuna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vacunar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vacunar.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·cu·na (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /baˈku.na/
• Rimes: -una
• Etimologia: De l’adjectiu vacuno ‎(«boví, vaccí») usat en viruela vacuna ‎(«verola bovina»).

Nom

vacuna f. ‎(plural vacunas)

1. vaccí

Derivats

• vacunal
• vacunar
• vacunología
• vacunólogo

Adjectiu

vacuna f. ‎(plural vacunas)

1. Forma femenina de vacuno.

Verb

vacuna

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vacunar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vacunar

Variants

• [2]: (voseo) vacuná

Miscel·lània

• Síl·labes: va·cu·na (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vacuna