usus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈuː.sʊs/
  • Etimologia: De ūtor.

Nom[modifica]

ūsus m. ‎(genitiu ūsūs)

4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu ūsus ūsūs
Vocatiu ūsus ūsūs
Acusatiu ūsum ūsūs
Genitiu ūsūs ūsuum
Datiu ūsuī ūsibus
Ablatiu ūsū ūsibus
  1. ús, utilització
  2. pràctica
    Usus magister est optimus.—(«L'experiència que dóna la pràctica és el millor mestre.»)
  3. usatge, costum

Adjectiu[modifica]

ūsus m., ūsa f., ūsum n.

  1. usat, emprat

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ūsus ūsa ūsum ūsī ūsae ūsa
Vocatiu ūse ūsa ūsum ūsī ūsae ūsa
Acusatiu ūsum ūsam ūsum ūsōs ūsās ūsa
Genitiu ūsī ūsae ūsī ūsōrum ūsārum ūsōrum
Datiu ūsō ūsae ūsō ūsīs
Ablatiu ūsō ūsā ūsō ūsīs


Derivats[modifica]