urpa

Potser volíeu: urpà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈur.pə/, occidental /ˈuɾ.pa/
• Etimologia: Encreuament de arpa i ungla, segle XV.

Nom

urpa f. ‎(plural urpes)

1. Ungla aguda i encorbada com les d'un gat o d'un ocell i per extensió d'un animal.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: klou ^(af)
• Albanès: kthetër ^(sq) f.
• Alemany: Kralle ^(de) f.
• Anglès: claw ^(en)
• Àrab: مِخْلَب‎ ^(ar) m.
• Armeni: ճանկ ^(hy) ‎(txank)
• Àzeri: pəncə ^(az)
• Belarús: кіпцю́р ^(be) m. ‎(kiptsiur)
• Bengalí: নখর ^(bn)
• Búlgar: но́кът ^(bg) m. ‎(nókat)
• Castellà: garra ^(es) f., zarpa ^(es) f.
• Coreà: 발톱 ^(ko) ‎(baltop)
• Danès: klo ^(da) c.
• Eslovac: pazúr ^(sk) m., pazúrik ^(sk) m., dráp ^(sk) m.
• Eslovè: krempelj ^(sl) m.
• Esperanto: ungego ^(eo)
• Estonià: küünis ^(et)
• Feroès: klógv ^(fo) f.
• Finès: kynsi ^(fi)
• Francès: griffe ^(fr) f.
• Frisó occidental: klau ^(fy)
• Gallec: garra ^(gl) f.
• Gal·lès: crafanc ^(cy) f.
• Georgià: ჭანგი ^(ka) ‎(txangui)
• Grec: νύχι ^(el) n. ‎(nikhi)
• Hebreu: טוֹפֶר‎ ^(he) m.
• Hindi: पञ्जा ^(hi) m.
• Hongarès: karom ^(hu)
• Ídix: קרעל‎ ^(yi)
• Indonesi: cakar ^(id)
• Irlandès: crúb ^(ga) f.
• Islandès: kló ^(is) f.
• Italià: artiglio ^(it) m.

• Japonès: 爪 ^(ja)
• Kazakh: тырнақ ^(kk) ‎(tırnaq/tirnakh)
• Kirguís: тырмак ^(ky) ‎(turmak)
• Letó: nags ^(lv) m.
• Lituà: nagas ^(lt) m.
• Llatí: ungula ^(la) f.
• Luxemburguès: Klo ^(lb) f.
• Macedoni: канџа ^(mk) f.
• Malai: cakar ^(ms)
• Maori: matimati ^(mi)
• Neerlandès: klauw ^(nl)
• Occità: arpa ^(oc) f.
• Persa: چنگال‎ ^(fa)
• Polonès: pazur ^(pl) m.
• Portuguès: garra ^(pt) f.
• Quítxua: sillu ^(qu)
• Romanès: gheară ^(ro) f.
• Rus: ко́готь ^(ru) m. ‎(kógot)
• Sànscrit: नख ^(sa) m.
• Serbocroat: канџа ^(sh), kandža ^(sh) f.
• Suahili: kucha ^(sw)
• Suec: klo ^(sv) c.
• Tadjik: чангол ^(tg)
• Tagal: pangalmot ^(tl)
• Tai: เล็บ ^(th)
• Turc: pençe ^(tr)
• Txec: dráp ^(cs) m.
• Ucraïnès: кі́готь ^(uk) m. ‎(kíhot)
• Urdú: پنجه‎ ^(ur) m.
• Uzbek: tirnoq ^(uz)
• Vietnamita: móng ^(vi)
• Volapük: kluv ^(vo)
• Xinès: 爪 ^(zh) ‎(zhǎo)

Verb

urpa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de urpar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb urpar

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·pa (2)
• Anagrames: apur, pura

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC