arpa

Potser volíeu: arpà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈar.pə/, occidental /ˈaɾ.pa/
• Etimologia: Del germànic *harpa («rasclet»).

Nom

ar·pa f. ‎(plural arpes)

1. Instrument cordòfon pinçat, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
2. Mà d'animal amb urpes.
3. Mol·lusc marí del gènere Harpa.

Traduccions

Traduccions: arpa

• Alemany: Harfe ^(de) f.
• Anglès: harp ^(en)
• Castellà: arpa ^(es)
• Eslovac: harfa ^(sk) f.
• Francès: harpe ^(fr)

• Italià: arpa ^(it)
• Llatí: harpa ^(la) f.
• Polonès: harfa ^(pl) f.
• Portuguès: harpa ^(pt) f.
• Rus: а́рфа ^(ru) f. ‎(arfa)

Verb

ar·pa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arpar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arpar

Vegeu també

• arpa a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot
• arpa. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /ˈaɾ.pa/

Nom

ar·pa f. ‎(plural arpas)

1. arpa

Vegeu també

• arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia: /ˈar.pa/

Nom

àr·pa f. ‎(plural arpe)

1. arpa

Vegeu també

• arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].