arpa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: arpà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.pə/, occidental /ˈaɾ.pa/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del germànic *harpa ‎(«rasclet»).

Nom[modifica]

arpa f. ‎(plural arpes)

  1. Instrument cordòfon pinçat, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
  2. Mà d'animal amb urpes.
  3. Mol·lusc marí del gènere Harpa.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

arpa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arpar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arpar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈaɾ.pa/
Americà: alt /ˈaɾ.p(a)/, baix /ˈaɾ.pa/

Nom[modifica]

ar·pa f. ‎(plural arpas)

  1. arpa

Vegeu també[modifica]

  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈar.pa/

Nom[modifica]

àr·pa f. ‎(plural arpe)

  1. arpa

Vegeu també[modifica]

  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].