Vés al contingut

arpa

De Viccionari
Potser volíeu: arpà

Català

[modifica]
mostra de so
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.pə/, occidental /ˈaɾ.pa/
  • Rimes: -aɾpa
  • Etimologia: Del llatí tardà harpa, del fràncic *harpā ‎(«rasclet, arpa»), segle XI. Com a «mà d’animal» per influx del llatí irpex ‎(«àrpies»).

arpa f. ‎(plural arpes)

  1. Instrument cordòfon pinçat, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
  2. Mà d'animal amb urpes.
  3. Mol·lusc marí del gènere Harpa.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

arpa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arpar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arpar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈaɾ.pa/
Americà: alt /ˈaɾ.p(a)/, baix /ˈaɾ.pa/

arpa f. ‎(plural arpas)

  1. arpa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ar·pa (2)

Vegeu també

[modifica]
  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈar.pa/

arpa f. ‎(plural arpe)

  1. arpa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: àr·pa (2)

Vegeu també

[modifica]
  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].