unto

Potser volíeu: untó

Català

Verb

unto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de untar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb untar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb untar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈun.to/, meridional \ˈuŋ.to\

Americà: alt /ˈun.t(o)/, baix \ˈuŋ.to\, austral /ˈun.to/

• Rimes: -unto

Verb

unto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb untar