ultimo

Potser volíeu: último

Català

Verb

ultimo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·mo (3)
• Heterograma de 6 lletres (ilmotu)
• Anagrama: mutilo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊɫ.tɪ.moː/
• Etimologia: Derivat de ultimus.

Verb

ultimō ‎(1a present^?), ultimās ‎(2a present), ultimāre ‎(infinitiu), ultimāvī ‎(perfet), ultimātum ‎(supí)

1. finalitzar, jo finalitzo
2. enllestir, jo enllesteixo

Adjectiu

ultimō

1. datiu masculí singular de ultimus
2. datiu neutre singular de ultimus
3. ablatiu masculí singular de ultimus
4. ablatiu neutre singular de ultimus