troter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈte/
	balear /tɾoˈte/, /tɾuˈte/
Occidental:	nord-occidental /tɾoˈte/, valencià /tɾoˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De trotar i el sufix -er

Nom

troter m. ‎(plural troters)

1. (històric) Correu de peu que a cada poble tirava les cartes a les administracions generals, i rebia les que li donaven corresponents al seu poble.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: correo ^(es) de a pie
• Llatí: hemerodromus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ter (2)
• Anagrama: retort ^(revers)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, Optimot