trencador

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /tɾəŋ.kəˈðo/, balear /tɾəŋ.cəˈðo/, /tɾəŋ.kəˈðo/

Occidental: nord-occidental /tɾeŋ.kaˈðo/, valencià /tɾeŋ.kaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De trencar i el sufix -dor.
• Anagrames: corderant, recordant

Adjectiu

tren·ca·dor m. ‎(femení trencadora, plural masculí trencadors, plural femení trencadores)

1. Que trenca.

Traduccions

Que trenca

• Castellà: quebrador ^(es) m., rompedor ^(es) m., quebrantador ^(es) m.

• Llatí: effractarius ^(la)

Nom

tren·ca·dor m. ‎(plural trencadors, femení trencadora)

1. (professions) Persona que talla i treu pedres de la pedrera.
2. (castellanisme) transgressor

Traduccions

Persona que talla pedres

• Castellà: picapedrero ^(es) m.

• Danès: stenhugger ^(da) c.

Nom

tren·ca·dor m. ‎(plural trencadors, femení trencadora)

1. (arcaisme) trencall

Vegeu també

• Trencador a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.