trencador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾəŋ.kəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /tɾeŋ.kaˈðo/, valencià /tɾeŋ.kaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De trencar i el sufix -dor.

Adjectiu

trencador m. ‎(femení trencadora, plural masculí trencadors, plural femení trencadores)

1. Que trenca.

Traduccions

Que trenca

• Castellà: quebrador ^(es) m., rompedor ^(es) m., quebrantador ^(es) m.
• Llatí: effractarius ^(la)

Nom

trencador m. ‎(plural trencadors, femení trencadora)

1. (professions) Persona que talla i treu pedres de la pedrera.
2. (castellanisme) transgressor

Traduccions

Persona que talla pedres

• Castellà: picapedrero ^(es) m.
• Danès: stenhugger ^(da) c.

Nom

trencador m. ‎(plural trencadors, femení trencadora)

1. (arcaisme) trencall

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca·dor (3)
• Anagrames: corderant, recordant

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.