trencador
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: /tɾəŋ.kəˈðo/
- Occidental: nord-occidental /tɾeŋ.kaˈðo/, valencià /tɾeŋ.kaˈðoɾ/
Adjectiu[modifica]
tren·ca·dor m. (femení trencadora, plural masculí trencadors, plural femení trencadores)
- Que trenca.
Traduccions[modifica]
Que trenca
|
Nom[modifica]
tren·ca·dor m. (plural trencadors, femení trencadora)
- (professions) Persona que talla i treu pedres de la pedrera.
- (castellanisme) transgressor
Traduccions[modifica]
Persona que talla pedres
|
|
Nom[modifica]
tren·ca·dor m. (plural trencadors, femení trencadora)
Vegeu també[modifica]
- Trencador a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.