trastorno
Aparença
Potser volíeu: trastornó
Català
[modifica]Verb
[modifica]trastorno
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trastornar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trastornar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trastornar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: tras·tor·no (3)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /tɾasˈtoɾ.no/, meridional /tɾahˈtoɾ.no/
- Americà: alt /t͡s(a)sˈtoɾ.no/, baix /tɾahˈtoɾ.no/
- Rimes: -oɾno
- Etimologia: Deverbal de trastornar.
Nom
[modifica]trastorno m. (plural trastornos)
Verb
[modifica]trastorno
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trastornar
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: tras·tor·no (3)
Vegeu també
[modifica]Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes