tranquillus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /traŋˈkwɪl.lʊs/
• Etimologia: Construït amb el prefix trans- i l'arrel quiēs.

Adjectiu

tranquillus m., tranquilla f., tranquillum n. ‎(comparatiu tranquillior, superlatiu tranquillissimus)

1. tranquil, serè, en calma

   tranquillo mari gubernare—«navegar sobre unes aigües en calma»

2. tranquil, pacífic, relaxat

   tranquilla et serena frons—«front relaxada i serena»

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	tranquillus	tranquilla	tranquillum		tranquillī	tranquillae	tranquilla
Vocatiu	tranquille	tranquilla	tranquillum		tranquillī	tranquillae	tranquilla
Acusatiu	tranquillum	tranquillam	tranquillum		tranquillōs	tranquillās	tranquilla
Genitiu	tranquillī	tranquillae	tranquillī		tranquillōrum	tranquillārum	tranquillōrum
Datiu	tranquillō	tranquillae	tranquillō		tranquillīs
Ablatiu	tranquillō	tranquillā	tranquillō		tranquillīs

Antònims

• obstreperus
• inquies, inquietus

Sinònims

• serenus