serenus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈsɛ.rɛ.nʊs/
Adjectiu[modifica]
serenus m., serena f., serenum n. (comparatiu serenior, superlatiu serenimus)
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | serenus | serena | serenum | serenī | serenae | serena | |
Vocatiu | serene | serena | serenum | serenī | serenae | serena | |
Acusatiu | serenum | serenam | serenum | serenōs | serenās | serena | |
Genitiu | serenī | serenae | serenī | serenōrum | serenārum | serenōrum | |
Datiu | serenō | serenae | serenō | serenīs | |||
Ablatiu | serenō | serenā | serenō | serenīs |