tenebrae
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈtɛ.nɛ.braj/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *tem- («negre, fosc»).
Nom[modifica]
tenebrae f. (genitiu tenebrārum)
- tenebra, crepuscle
- tenebris obortis—«En arribant el crepuscle»
- foscor
- Quae jacerent in tenebris omnia, nisi litterarum lumen accederet—«I tot allò quedaria immers en la foscor de l'oblit, si la literatura no oferís la seva torxa.»
- mort, ultramón
- Juro, me tibi ad extremas mansuram, vita, tenebras—«Juro per la meva vida, romandre't fidel fins a la mort»
- mal presagi, desgràcia, tenebrós
- tenebrae republicae—«Els dies desgraciats de la república.»
- lloc fosc: masmorra, cova, bosc
- clausi in tenebris—«tancat a la masmorra»
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | - | tenebrae |
| Vocatiu | - | tenebrae |
| Acusatiu | - | tenebrās |
| Genitiu | - | tenebrārum |
| Datiu | - | tenebrīs |
| Ablatiu | - | tenebrīs |