cova

Català

interior d'una cova

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈkɔ.βə/, balear /ˈkɔ.βə/

Occidental: /ˈkɔ.βa/, /ˈkɔ.va/

• Rimes: -ɔva
• Etimologia: Del llatí vulgar cŏva, derivat del llatí clàssic cavus ‎(«buit, concavitat»), segle XIII
• Anagrames: avoc, vaco

Nom

co·va f. ‎(plural coves)

1. Obertura natural en l'interior de la terra.

Traduccions

Traduccions: cova

• Alemany: Höhle ^(de) f.
• Anglès: cave ^(en), cavern ^(en)
• Basc: leize ^(eu)
• Belarús: пячо́ра ^(be) f. ‎(piatxora)
• Castellà: cueva ^(es)
• Danès: hule ^(da) c.
• Eslovac: jaskyňa ^(sk) f.
• Eslovè: jama ^(sl) f.
• Esperanto: kaverno ^(eo)
• Estonià: koobas ^(et)
• Feroès: hola ^(fo) f.
• Finès: luola ^(fi)
• Francès: grotte ^(fr), caverne ^(fr) f.
• Gallec: cova ^(gl) f.
• Grec: σπηλιά ^(el) f. ‎(spilià), σπήλαιο ^(el) n. ‎(spíleo)
• Grec antic: σπήλαιον ^(grc) n. ‎(spḗlaion), σπῆλυγξ ^(grc) m. ‎(spêlunx), ἄντρον ^(grc) n. ‎(ántron)
• Hebreu: מְעָרָה ^(he) f.
• Hongarès: barlang ^(hu)
• Indonesi: gua ^(id)
• Irlandès: pluais ^(ga) f.

• Islandès: hellir ^(is) m.
• Italià: grotta ^(it)
• Japonès: 洞窟 ^(ja)
• Letó: ala ^(lv) f.
• Llatí: caverna ^(la) f., spelunca ^(la) f., specus ^(la) m.
• Neerlandès: hol ^(nl) n.
• Noruec: hule ^(no) m. f.
• Occità: bauma ^(oc) f., cauna ^(oc) f.
• Polonès: jaskinia ^(pl) f.
• Portuguès: caverna ^(pt) f.
• Romanès: peșteră ^(ro) f., cavernă ^(ro) f., grotă ^(ro) f.
• Rus: пеще́ра ^(ru) f. ‎(pesxera)
• Sànscrit: गुहा ^(sa) f.
• Serbocroat: пећина ^(sh), pećina ^(sh)
• Sicilià: grutta ^(scn) f.
• Suec: grotta ^(sv) c.
• Turc: mağara ^(tr)
• Txec: jeskyně ^(cs) f.
• Ucraïnès: пече́ра ^(uk) f. ‎(petxera)
• Xinès: 洞穴 ^(zh) ‎(dòngxué)

Vegeu també

• Cova a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot