tabula

Potser volíeu: tabulà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈβu.ɫə/, occidental /taˈbu.ɫa/
• Rimes: -ula

Verb

tabula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tabular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tabular.

Italià

Verb

tabula

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de tabulare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tabulare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈta.bʊ.la/
• Etimologia: Segons una proposta, podria derivar de tabeo ‎(«fondre la cera») material amb què es feien les tabulae. Segons una altra proposta, podria tenir el seu origen en el protoindouropeu *th₂-dʰlom, forma derivada de l'arrel *teh₂- («establir»).

Nom

tabula f. ‎(genitiu tabulae)

1. tauleta (estri per escriure)
2. tauló d'anuncis, plafó
3. mapa, document

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tabula	tabulae
Vocatiu	tabula	tabulae
Acusatiu	tabulam	tabulās
Genitiu	tabulae	tabulārum
Datiu	tabulae	tabulīs
Ablatiu	tabulā	tabulīs

Derivats

tabella tabulāmentum tabulāris tabulārius tabulātim

tabulātiō tabulātus tabulīnum tabulō