tabula

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tabulà


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ta·bu·la

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tabular
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tabular


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

tabula

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de tabulare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tabulare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈta.bʊ.la/
  • Etimologia: Segons una proposta, podria derivar de tabeo ‎(«fondre la cera») material amb què es feien les tabulae. Segons una altra proposta, podria tenir el seu origen en el protoindouropeu *th₂-dʰlom, forma derivada de l'arrel *teh₂- («establir»).

Nom[modifica]

tabula f. ‎(genitiu tabulae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu tabula tabulae
Vocatiu tabula tabulae
Acusatiu tabulam tabulās
Genitiu tabulae tabulārum
Datiu tabulae tabulīs
Ablatiu tabulā tabulīs
  1. tauleta (estri per escriure)
  2. tauló d'anuncis, plafó
  3. mapa, document

Derivats[modifica]