Vés al contingut

spolium

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈspɔ.lɪ.ʊm/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *spel- ‎(«estripar, pelar»).

spolium n. ‎(genitiu spoliī)

  1. cuir, pell, despulla, pellam
  2. pellingot
  3. botí, espoli, despull

Declinació

[modifica]
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu spolium spolia
Vocatiu spolium spolia
Acusatiu spolium spolia
Genitiu spoliī spoliōrum
Datiu spoliō spoliīs
Ablatiu spoliō spoliīs


Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.985-987