spolium
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈspɔ.lɪ.ʊm/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *spel- («estripar, pelar»).
Nom
[modifica]spolium n. (genitiu spoliī)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | spolium | spolia |
Vocatiu | spolium | spolia |
Acusatiu | spolium | spolia |
Genitiu | spoliī | spoliōrum |
Datiu | spoliō | spoliīs |
Ablatiu | spoliō | spoliīs |
Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.985-987