Vés al contingut

espoli

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /əsˈpɔ.ɫi/, occidental /esˈpɔ.ɫi/
  • Rimes: -ɔli
  • Etimologia: [1] Del llatí spolium ‎(«despulles»), segle XIV.
  • Etimologia: [2] Del castellà expolio.

espoli m. ‎(plural espolis)

  1. Conjunt de béns eclesiàstics que resten en propietat de l’església a la mort d’un prelat.

Traduccions

[modifica]

espoli m. ‎(plural espolis)

  1. espoliació
    «S'ha escrit que des dels temps dels bàrbars, uns quants segles enrere, Roma no havia tornat a sofrir un espoli tan gran com el provocat per les tropes del catòlic Carles V.» ([1])

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·po·li (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eilops)
  • Anagrames: opiles, opilés, polies

Vegeu també

[modifica]
  1. Antoni Renyer-Bordes, Catalunya ocupada. Crònica de segles d'espoli i usurpació