expropiació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əks.pɾu.pi.ə.siˈo/
	balear /əks.pɾo.pi.ə.siˈo/, /əks.pɾu.pi.ə.siˈo/
Occidental:	/eks.pɾo.pi.a.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De expropiar i el sufix -ció, segle XX.

Nom

expropiació f. ‎(plural expropiacions)

1. Acte mitjançant el qual una autoritat pren una propietat privada.

   La preocupació per la reforma era patent en les bases de la consultiva, que introduïen l'expropiació dels sobrants de solars i la seva adjudicació als veïns.

Sinònims

• alienació

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Einteignum ^(de)
• Anglès: expropriation ^(en)
• Castellà: expropiación ^(es)
• Francès: expropriation ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pro·pi·a·ci·ó (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB