botí

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: boti


Català
[modifica]

Oriental: /buˈti/
Occidental: nord-occidental /boˈti/, valencià /boˈti/, /buˈti/
  • Rimes: -i
  • Homòfon: botir
  • Etimologia: Del francès butin, segle XIV.

Nom[modifica]

botí m. ‎(plural botins)

  1. Conjunt de béns obtinguts de l’enemic, d’un robatori, d’una empresa.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

botí

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de botar/botre
  2. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de botir
  3. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de botir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·tí (2)
  • Anagrames: bito, tibo

Vegeu també[modifica]