botí

Potser volíeu: boti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈti/
	balear /boˈti/, /buˈti/
Occidental:	/boˈti/

• Rimes: -i
• Homòfon: botir
• Etimologia: Del francès butin, segle XIV.

Nom

botí m. ‎(plural botins)

1. Conjunt de béns obtinguts de l’enemic, d’un robatori, d’una empresa.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: booty ^(en)
• Castellà: botín ^(es) m.
• Francès: butin ^(fr) m.

Verb

botí

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de botar/botre
2. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de botir
3. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de botir

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·tí (2)
• Anagrames: bito, tibo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC