spina

Potser volíeu: Spina

Italià

• Etimologia: Del llatí spina
• Pronúncia^ⓘ: /ˈspiː.na/

Nom

spina f. ‎(plural spine)

1. (botànica) espina
2. clavilla, endoll

Miscel·lània

• Síl·labes: spì·na (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈspiː.na/

Nom

spīna f. ‎(genitiu spīnae)

1. (botànica) espina
2. (plural) dificultats
3. (plural) defectes, errors

Relacionats

• spineolus
• spinesco
• spinetum
• spineus
• Spiniensis
• spinifer
• spiniger
• spinosus

Descendents

• Castellà: espina
• Català: espina
• Francès: épine
• Italià: spina

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	spīna	spīnae
Vocatiu	spīna	spīnae
Acusatiu	spīnam	spīnās
Genitiu	spīnae	spīnārum
Datiu	spīnae	spīnīs
Ablatiu	spīnā	spīnīs

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «spina». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1467.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «spina». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.