spina

Potser volíeu: Spina

Italià

• Etimologia: Del llatí spina

• Pronúncia: /ˈspiː.na/

Nom

spì·na f. ‎(plural spine)

1. (botànica) espina
2. clavilla, endoll

Llatí

• Pronúncia: /ˈspiː.na/

Nom

spīna f. ‎(genitiu spīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	spīna	spīnae
Vocatiu	spīna	spīnae
Acusatiu	spīnam	spīnās
Genitiu	spīnae	spīnārum
Datiu	spīnae	spīnīs
Ablatiu	spīnā	spīnīs

1. (botànica) espina
2. (plural) dificultats
3. (plural) defectes, errors

Relacionats

• spineolus
• spinesco
• spinetum
• spineus
• Spiniensis
• spinifer
• spiniger
• spinosus

Descendents

• Castellà: espina
• Català: espina
• Francès: épine
• Italià: spina

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «spina». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1467.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «spina». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.