clavilla
Potser volíeu: clavillà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /kɫəˈβi.ʎə/, balear /kɫəˈvi.jə/
- Occidental: nord-occidental /kɫaˈβi.ʎa/, valencià /kɫaˈvi.ʎa/, /kɫaˈβi.ʎa/
Nom[modifica]
clavilla f. (plural clavilles)
- Petit cilindre de metall o fusta, que serveix per a tibar les cordes d'un instrument musical.
- Peça cilíndrica que forma part d'un mecanisme amb engranatges.
- Petit cilindre de fusta emprat per a unir dues peces de fusta.
- (central) turmell
Variants[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
petit cilindre de metall o fusta, que serveix per a tibar les cordes d'un instrument musical
Verb[modifica]
clavilla
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clavillar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clavillar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cla·vi·lla (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Categories:
- Pronúncia en català amb iodització dialectal
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XV
- Doblets en català
- Substantius femenins en català
- Català central
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes