sonde

Potser volíeu: sondé

Català

Verb

sonde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sondar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sondar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sondar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sondar.

Variants

• [1] sondo, sondi, sond
• [2] sondi
• [3] sondi
• [4] sondi

Miscel·lània

• Síl·labes: son·de (2)
• Anagrames: dones, donés, dónes, dosen, endós, nedos, ondes, ondés

Francès

• Pronúncia: /sɔ̃d/
• Etimologia: Probablement de l'anglosaxó *sund («mar»).

Nom

sonde f. ‎(plural sondes)

1. sonda