serra

Català

• Pronúncia: or.: /ˈsɛ.rə/; occ.: /ˈsɛ.ra/

  Variacions col·loquials: /ˈsɛ.rɛ/, /ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/

• Homòfons: cerra
• Etimologia: Del llatí sĕrra

Nom

Accepcions

ser·ra f. (plural serres)

1. fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents s fi de que talli amb més facilitat
2. fulla d'acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra
3. alineació de muntanyes partides dins d'una serralada
4. peix serra, peix que té en la mandíbula superior una planxa acabada en una filera de dents (pristis pristis)

Traduccions

    serra [1]

Castellà: sierra (es) Francès: scie (fr)

Italià: sega (it) Llatí: serra (la)

    serra [2]

Castellà: sierra (es) Francès: scie (fr) sans dents

Italià: sega (it) da segare la pietra Llatí: serra (la)

    serra [3]

Castellà: sierra (es) Francès: chaîne (fr)

Llatí: praerupti montes (la)

    peix serra [4]

Castellà: priste (es)

Llatí: pristes (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre serra
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre serra