serra

Potser volíeu: Serra, serrà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsɛ.rə/, occidental /ˈsɛ.ra/

Informal: /ˈsɛ.rɛ/, /ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/

• Rimes: -ɛra

Àudio: català central

(fitxer)

• Homòfon: cerra
• Etimologia: Del llatí serra, segle XIV.
• Anagrames: arres, rares, raser, resar

Nom

ser·ra f. ‎(plural serres)

1. Fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents a fi de que talli amb més facilitat.
2. Fulla d’acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra.
3. Alineació de muntanyes partides dins d'una serralada.
4. (peixos) peix serra
5. (peixos) sabre
6. (peixos) sabre cuafí

Traduccions

Fulla amb dents per tallar

• Alemany: Säge ^(de) f.
• Anglès: saw ^(en)
• Castellà: sierra ^(es)
• Eslovac: píla ^(sk) f.
• Francès: scie ^(fr)

• Italià: sega ^(it)
• Llatí: serra ^(la)
• Polonès: piła ^(pl) f.
• Portuguès: serra ^(pt) f.
• Rus: пила́ ^(ru) f. ‎(pilà)

Fulla per tallar la pedra

• Castellà: sierra ^(es)
• Francès: scie ^(fr) sans dents

• Italià: sega ^(it) da segare la pietra
• Llatí: serra ^(la)

Alineació de muntanyes

• Castellà: sierra ^(es)
• Francès: chaîne ^(fr)

• Llatí: praerupti montes ^(la)

Vegeu també

• Serra a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Maltès

• Pronúncia: /sɛrrɐ/
• Etimologia: [1] De l’italià serra. [1] Del català bec de serra.

Nom

serra f. ‎(plural serer)

1. hivernacle
2. (ocells) bec de serra