serra
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈsɛ.rə/, occidental /ˈsɛ.ra/
- Informal: /ˈsɛ.rɛ/, /ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/
- Rimes: -ɛra
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
serra f. (plural serres)
- Fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents a fi de que talli amb més facilitat.
- Fulla d’acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra.
- Alineació de muntanyes partides dins d'una serralada.
- Peça dentada que fa la funció dels clemàstecs.
- (peixos) peix serra
- (peixos) sabre
- (peixos) sabre cuafí
-
Serra tradicional de fuster
-
Serra per penjar l'olla a la llar
Traduccions[modifica]
Fulla amb dents per tallar
|
|
Fulla per tallar la pedra
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈsɛr.ra/
Nom[modifica]
serra f. (genitiu serrae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | serra | serrae |
Vocatiu | serra | serrae |
Acusatiu | serram | serrās |
Genitiu | serrae | serrārum |
Datiu | serrae | serrīs |
Ablatiu | serrā | serrīs |
Maltès[modifica]
- Pronúncia: /sɛrrɐ/
- Etimologia: [1] De l’italià serra. [1] Del català bec de serra.
Nom[modifica]
serra f. (plural serer)
- hivernacle
- (ocells) bec de serra