pedra

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpe.ðɾə/, occidental /ˈpe.ðɾa/
• Etimologia: Del llatí petra, segle XII.
• Anagrames: pared, perda

Nom

pe·dra f. ‎(plural pedres)

1. Material natural d'origen mineral, sòlid i d'elevada consistència
2. Sorra de mida gran.
3. Pluja gelada.
4. Tros de matèria dura que es forma en el ronyó o en les vies urinàries i que perjudica la salut.
5. En el joc del Go, cadascuna de les peces blanques o negres que es disposen sobre el taulell.
6. En el joc de "pedra, paper, tisora", el símbol de la mà en forma de puny que representa una pedra física i que derrota a la tisora però que és derrotada pel paper.
7. (pilota valenciana) Punt assenyalat a la superfície d'un trinquet d'escala i corda, situat una mica abans de la corda i al costat de l'escala, que s'utilitza per a fer-hi botar la pilota en ferir.

Compostos i expressions

• Edat de Pedra = prehistòria
• quedar-se de pedra = quedar-se astorat
• pedra, paper, tisora = joc infantil per decidir el guanyador o el torn inicial
• tenir el cor de pedra = no tenir sentiments
• qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra = frase bíblica que significa que ningú pot criticar els altres
• L'infern està empedrat de bones intencions = no és suficient amb proposar-se una cosa, cal complir-la
• dues pedres! (col·loquial) = fote't
• tenir una pedra al ronyó = còlic (figuradament també pot ser una molèstia)
• tenir una pedra a la boca = parlar embarbussat
• color pedra = gris

Derivats

• apedregar
• empedrar, empedregar, espedregar
• pedrejar
• pedregada
• pedregar
• pedregós
• pedreta
• pedrís

Sinònims

• càlcul
• roca

Traduccions

Material mineral sòlid i dur

• Anglès: stone ^(en)
• Basc: harri ^(eu)
• Castellà: piedra ^(es)

• Francès: pierre ^(fr)
• Llatí: lapis ^(la) m., petra ^(la) f.

Punt assenyalat a la superfície d'un trinquet d'escala i corda

• Castellà: piedra ^(es)

Vegeu també

• Pedra a la Viquipèdia
• pedra. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot