pedra
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈpe.ðɾə/, occidental /ˈpe.ðɾa/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí petra, segle XII.
Nom[modifica]
pedra f. (plural pedres)
- Material natural d'origen mineral, sòlid i d'elevada consistència
- Sorra de mida gran.
- Pluja gelada.
- Tros de matèria dura que es forma en el ronyó o en les vies urinàries i que perjudica la salut.
- En el joc del Go, cadascuna de les peces blanques o negres que es disposen sobre el taulell.
- En el joc de "pedra, paper, tisora", el símbol de la mà en forma de puny que representa una pedra física i que derrota a la tisora però que és derrotada pel paper.
- (pilota valenciana) Punt assenyalat a la superfície d'un trinquet d'escala i corda, situat una mica abans de la corda i al costat de l'escala, que s'utilitza per a fer-hi botar la pilota en ferir.
Compostos i expressions[modifica]
- edat de pedra = prehistòria
- quedar-se de pedra = quedar-se astorat
- pedra, paper, tisora = joc infantil per decidir el guanyador o el torn inicial
- tenir el cor de pedra = no tenir sentiments
- qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra = frase bíblica que significa que ningú pot criticar els altres
- l'infern està empedrat de bones intencions = no és suficient amb proposar-se una cosa, cal complir-la
- dues pedres! (col·loquial) = fote't
- tenir una pedra al ronyó = còlic (figuradament també pot ser una molèstia)
- tenir una pedra a la boca = parlar embarbussat
- color pedra = gris
- tota pedra fa paret (o marge) = sempre es pot treure profit de tot.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Material mineral sòlid i dur
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
- pedra. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.