sed

Català

Verb

sed

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sedar.

Variants

• sedo, sede, sedi

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈseð\, meridional \ˈse(ð)\

Americà: alt /ˈsed/, baix \ˈseð\, austral /ˈsed/

• Rimes: -ed
• Etimologia: Del llatí sitis.

Nom

sed f. ‎(plural sedes)

1. set

Verb

sed

1. segona persona del plural (vosotros, vosotras) de l'imperatiu del verb ser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: des ^(alfagrama), des-

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sed