söka

Suec

Pronúncia: /ˈsøːka/
Etimologia: Del suec antic sökia, cognat del danès søge (< søkia), el noruec bokmål søke i nynorsk søkja / søke / søka, l'islandès sækja i el feroès søkja. Tots del nòrdic antic sœkja, reflex del protogermànic *sōkijaną, com també l'anglès seek (< sēċan), el neerlandès zoeken, el frisó occidental sykje i l'alt alemany suchen. En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *seh₂g- («cercar»), de la qual deriven també el grec ἡγέομαι ‎(hēgéomai) («conduir, guiar») i el llatí sāgiō («copsar, percebre»).

söka ‎(present söker, pretèrit sökte, supí sökt, imperatiu sök)

Per a més informació vegeu l'entrada söka al Svenska Akademiens ordbok.
Per a més informació vegeu l'entrada söka al Svenska Akademiens ordlista.
Per a més informació vegeu l'entrada söka al Svensk ordbok.