sagio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaː.ɡɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sag- ‎(«seguir el rastre, flairar, aguditzar els sentits»).

Verb

sāgiō ‎(present^?), sāgīre ‎(infinitiu)

1. sentir, notar

Derivats

• praesāgiō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, pàg.876-877