rumor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ruˈmoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí rūmor, segle XIV.

Nom[modifica]

rumor f. o m. ‎(plural rumors)

  1. Veu poc estesa entre el públic i secretament difosa entre alguns.

Notes[modifica]

Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·mor (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ruˈmoɾ/

Nom[modifica]

rumor m. ‎(plural rumores)

  1. rumor
  2. remor

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·mor (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrʊ.mɔr/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ap-1 («agafar, assolir»).

Nom[modifica]

rūmor m. ‎(genitiu rūmōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu rūmor rūmōrēs
Vocatiu rūmor rūmōrēs
Acusatiu rūmōrem rūmōrēs
Genitiu rūmōris rūmōrum
Datiu rūmōrī rūmōribus
Ablatiu rūmōre rūmōribus
  1. rumor