rovinare

De Viccionari


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ro.viˈnaː.re/
  • Etimologia: De rovina i la desinència -are.

Verb[modifica]

rovinare intr., trans. ‎(pronominal rovinarsi)

  1. (intransitiu) enrunar
  2. (transitiu) abatre
    Quando eravamo per mandare a rovinare le porte del palazzo, venne fuori Federigo da Bozzolo.
    Quan anavem a abatre la porta, va sortir Federigo da Bozzolo.
  3. (transitiu) arruïnar, fer la guitza
    Lei sa come rovinare la vita ai propri genitori.
    Ell sap com fer la guitza als seus pares.
  4. (transitiu) arruïnar, destruir
    Ma i giorni gloriosi della potenza etrusca erano già trascorsi, ed il suo impero rovinava da tutte le parti o era già rovinato.
    Però els dies gloriosos de la potència etrusca ja havien passat, i el seu imperi amenaçava ruïna per tots els costats o potser ja era arruïnat.
  5. (transitiu) arruïnar, malmetre
    E ciò che non era stato rovinato dal fuoco era stato rovinato dalla manichetta dell'acqua.
    I allò que no estava malmès pel foc, estava arruïnat per la mànega dels bombers.

Conjugació[modifica]

El verb auxiliar dels temps composts és avere quan és transitiu o essere quan és intransitiu.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ro·vi·nà·re (4)