rovinare

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

ro·vi·nà·re intr., trans. ‎(pronominal rovinarsi)

  1. (intransitiu) enrunar
  2. (transitiu) abatre
    Ex: Quando eravamo per mandare a rovinare le porte del palazzo, venne fuori Federigo da Bozzolo. —«Quan anavem a abatre la porta, va sortir Federigo da Bozzolo.»
  3. (transitiu) arruïnar, fer la guitza
    Ex: Lei sa come rovinare la vita ai propri genitori.—«Ell sap com fer la guitza als seus pares.»
  4. (transitiu) arruïnar, destruir
    Ex: Ma i giorni gloriosi della potenza etrusca erano già trascorsi, ed il suo impero rovinava da tutte le parti o era già rovinato.—«Però els dies gloriosos de la potència etrusca ja havien passat, i el seu imperi amenaçava ruïna per tots els costats o potser ja era arruïnat.»
  5. (transitiu) arruïnar, malmetre
    Ex: E ciò che non era stato rovinato dal fuoco era stato rovinato dalla manichetta dell'acqua. .—«I allò que no estava malmès pel foc, estava arruïnat per la mànega dels bombers.»

Conjugació[modifica]

El verb auxiliar dels temps composts és avere quan és transitiu o essere quan és intransitiu.