resbalar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rəz.bəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /rez.βaˈɫa/, valencià /rez.βaˈɫaɾ/

Verb[modifica]

resbalar intr.

  1. (castellanisme) relliscar, lliscar, llenegar, rossolar
    «La pluja queia dolça, com murmuri / de conversa d’amor. Darrere els vidres, / la vèiem colpejar, resbalant feble, / pausadament. I era una oració grisa.» (Jacint Maria Mustieles, Breviari romàntic, pàg. 87, 1913)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: resbalo, resbala, resbalem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: res·ba·lar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB, Optimot
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre resbalar