remugue

Català

Verb

remugue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de remugar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb remugar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb remugar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb remugar

Variants

• [1] remugo, remugui, remug
• [2] remugui, remugo
• [3] remugui, remugo
• [4] remugui