Vés al contingut

remugar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rə.muˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /re.muˈɣa/
valencià /re.muˈɣaɾ/, /re.muˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: remugà
  • Etimologia: Del llatí rūmigare ‎(«tornar a mastegar») per metàtesi influïda per un fals prefix re-, segle XIV, doblet de rumiar.

Verb

[modifica]

remugar trans., intr.

  1. Els animals amb un estómac complex, mastegar per segona vegada els aliments.
  2. Parlar entre dents manifestant enuig, contrarietat.
  3. (intransitiu) rondinar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: remugo, remuga, remuguem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·mu·gar (3)

Vegeu també

[modifica]