remeier

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /rə.məˈje/
Occidental: nord-occidental /re.meˈje/, valencià /re.meˈjeɾ/

Adjectiu[modifica]

re·me·ier m. ‎(femení remeiera, plural masculí remeiers, plural femení remeieres)

  1. Que és emprat com a remei.
    «L’ús popular de les herbes remeieres dóna lloc a dues menes de professions: els herbaires i els herbolaris.» (Joan Amades, Folklore de Catalunya, 1950)

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

re·me·ier m. ‎(plural remeiers, femení remeiera)

  1. Persona que coneix remeis.
    «Aprofitarà per anar a veure na Maria, la remeiera, i comprar-li fulles de llorer, romaní i espígol.» (Glòria Sabaté, La filla de Lilith, 2016, ISBN 9788490694039)

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]