curandero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ku.ɾənˈde.ɾu/, balear /ku.ɾənˈde.ɾo/, /ku.ɾənˈde.ɾu/
Occidental: /ku.ɾanˈde.ɾo/
  • Etimologia: Del castellà curandero, de curar ‎(«guarir»), segle XIX.

Nom[modifica]

cu·ran·de·ro m. ‎(plural curanderos, femení curandera)

  1. Remeier que practica la medicina sense autoritat.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ku.ɾanˈde.ɾo/, meridional \ku.ɾaŋˈde.ɾo\
Americà: alt /k(u).ɾanˈde.ɾo/, baix \ku.ɾaŋˈde.ɾo\, austral /ku.ɾanˈde.ɾo/

Nom[modifica]

cu·ran·de·ro m. ‎(plural curanderos, femení curandera)

  1. fetiller
  2. curandero