reeixir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rə.əˈʃi/
Occidental: nord-occidental /re.ejˈʃi/, valencià /re.ejˈʃiɾ/, /re.eˈʃiɾ/

Verb[modifica]

reeixir intr.

  1. Una cosa, eixir bé a qui se la proposa.
  2. Una persona, tenir succés, reeiximent, en quelcom que emprèn.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: reïxo, reïx, reeixim

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]