reeixit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.əˈʃit/
Occidental:	nord-occidental /re.ejˈʃit/
	valencià /re.ejˈʃit/, /re.eˈʃit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De reeixir, segle XIX.

Adjectiu

reeixit m. ‎(femení reeixida, plural masculí reeixits, plural femení reeixides)

1. Dit de quelcom que ha eixit bé.

Verb

reeixit

1. Participi masculí singular del verb reeixir.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ei·xit (3)
• Anagrames: eixerit, teixiré

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC