recapacite

Potser volíeu: recapacité

Català

Verb

recapacite

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recapacitar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb recapacitar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb recapacitar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb recapacitar

Variants

• [1] recapacito, recapacit
• [2] recapaciti
• [3] recapaciti
• [4] recapaciti

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ca·pa·ci·te (5)